Escolta’m estimada, han passat els dies com si fossin anys i encara no ens he trobat entre tanta disfressa de plata. Camino cansada volent arribar a tu i se’m trenquen les cames, i em remuga l’ànima, un tó molt baix, en pensar que no ens ho vàrem saber fer per estimar-nos.
Potser mes val deixar anar l’amor així, a poc a poc, com si ens desenganxassim l’una de l’altra. Sabent que fa mal, potser, aquest adéu i que déu dirà si vam fer bé o si portarem els nostres noms als llavis d’altres.

A.S.